Bio

Em vaig criar al barri de Can Clota -quan encara li deiem El Sucre- a Esplugues de Llobregat, on vaig viure fins l’any 92. Llavors, aprofitant que era una època cara, ens en vam anar a viure amb la meva dona a Sant Joan Despí.

La meva infància va ser tranquil·la i feliç, res destacable, exepte que als meus pares els hi agradava molt viatjar, no es que fos de bona família, sinó que fèiem el que podíem amb quatre duros, i fèiem molt. Potser d’aqui la meva afició per les gires, els restaurants i les festes…

Va ser en aquella època que, per la primera comunió, em van regalar, com marcaven els cànons, una  Kodak Instamatic 25 que encara conservo i que va marcar la meva passió per la fotografia. M’encantava fer fotos, em semblava màgic poder capturar fragments de vida i desprès poder reviure’ls. Suposo que és d’aqui que em ve la meva memòria fotogràfica.

Com que a més a més ja m’inclinava clarament per les ciències i tenia moltes inquietuds “científiques”, em passava tot el dia experimentant  amb l’electricitat o la química i fent desesperar la meva mare, fins que vaig evolucionar de la ciència experimental cap a la ciència aplicada i vaig descobrir que si connectava uns auriculars a la entrada de micro d’un “tocomoxo” podia gravar musiques de la ràdio i de la tele!! Heus aqui el meu primer contacte amb el món de l’àudio.

L’època de la joventut va ser fantàstica. Venia d’un ensenyament franquista en castellà i, de cop i volta mor Franco, i em trobo estudiant BUP i COU al Joanot Martorell, antic institut experimental pilot, catalanista, clarament del PSUC i un veritable desmadre, -sort que jo, com que ja era un noi molt responsable, treia bones notes, em vaig enamorar de la que encara és la meva dona i em vaig endinsar en el mon laboral fent tot tipus de feines, com per exemple enganxar cartells de la Maria del Mar Bonet per l’oficina del Joan Molas i la Rosa Batalla. Qui m’havia de dir que anys després el meu primer bolo seria precisament amb la Bonet i que un any després estaria de gira amb la Rosa i el Joan. No us he explicat que l’intermediari dels cartells feia dos cursos més que jo i es deia Marc Martí, encara que tothom li deia d’una altra manera que no us diré aquí.

A COU em va quedar per primera vegada una assignatura pel setembre: filosofia, i com que no hi estava acostumat, no la vaig poder aprovar fins l’any següent. Això va trastocar el meus plans d’estudiar Físiques, suposo que va ser una sort,… però no li ho agrairé al profe de filo, -encara em cauen malament els profes de filo, fins i tot els dels meus fills… Bé, faré una excepció amb la mare de la Carlota Subiròs que era profe meva a BUP, no fós cas que se li acudís llegir aquest bloc.
Al no haver-se’n inventat els Objectors de consciencia, no vaig tenir més remei que anar la mili; com que allà sobra temps per pensar i no se m’havia passat la passió per fer fotos, vaig decidir estudiar el curs general de fotografia de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, on vaig aprendre les tècniques fotogràfiques a fons i em vaig animar a muntar un estudi de fotografia, paral·lelament vaig coneixer el Quim Isern que em va oferir fer bolos per SonoSet, i de cop i volta estava fent allò que més m’agrada: fer varies coses a l’hora. Un any desprès estava de gira internacional amb en Lluis Llach, estudiant fotografia i fent fotos al meu estudi, havia aconseguit conjugar les meves passions i em trobava a la flor de la vida.

0 thoughts on “Bio

  1. Sóc la Sandra Ciércoles la teva filla si, i tinc un germà que es diu Ferran Ciércoles. Formem part de la seva vida encara que ell no ho mostri petons.

    1. Noto un punt reivindicatiu!!! Doncs si, tinc dos fills fantàstics, que pensava que no volien sortir en un lloc tan seriós com aquest. Prometo arreglar-ho … Algun dia … Quan tingui temps …

Respon a a2b Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.